Ayer, hace 35 años
Como hace un año, dos, cuatro o 35, cada septiembre seguimos recordando a los asesinados el 27 de septiembre de 1975: Baena, Sánchez-Bravo, García Sanz, Paredes Manot “Txiki” y Otaegi, militantes de las organizaciones antifascistas FRAP y ETA.
En Euskadi, Catalunya, Madrid, País Valencià y otros puntos del estado español, se harán actos que recuerden los últimos asesinatos del dictador fascista Franco, un mes y medio antes de morir miserablemente. En estos actos se seguirá pidiendo la anulación de estos y de todos los juicios del fascismo español y la aplicación del principio universal de VERDAD, JUSTICIA Y REPARACIÓN. Y, por la proximidad de fechas, el secuestro y entrega de la Gestapo a los fascistas españoles del President de la Generalitat, LLuís Companys y su posterior ejecución en el castillo de Montjuïc.
Estos actos, más allá de ser homenajes particulares lo son universales porque constituyen un reconocimiento a todos y todas las antifascistas del estado español, a todos y todas aquellas que dieron su vida por la libertad, a los asesinados en juicios farsa, a los esclavos y esclavas del fascismo, a los maquis, a los inmolados e inmoladas en los campos de exterminio nazis, a los que lucharon en las duras condiciones de clandestinidad contra el fascismo, en las cárceles, el exilio…, hasta la muerte del dictador y durante los “años de plomo” de la llamada Transición del régimen y sus cómplices “demócratas”. Y, desde luego, la denuncia de esa pirueta jurídica que califica a los militantes antifascistas que utilizaron todos los medios posibles para luchar contra la dictadura de “terroristas”.
En momentos como los actuales, donde un fascismo adaptado a las nuevas necesidades del capital, sigue siendo culpable de convulsiones económicas y políticas y retrocesos, gravísimos retrocesos, en los derechos sociales y democráticos conseguidos a través de la lucha, no sería vano recordar, que, pese a la “Transición” y a los “Pactos de la Moncloa”, los treinta y cinco años trascurridos, no nos han dado ni una sociedad más justa, ni los derechos de decisión, ni mayor grado de democracia, ni la ampliación substancial de los derechos participativos, ni la restitución de la legalidad republicana. Por tanto, la lucha por la ruptura democrática, bajo otras circunstancias políticas y organizativas, sigue vigente junto a su carácter antifascista.
Otro septiembre más, pese a los intentos de inducción a la amnesia colectiva y a la criminalización de la memoria de los últimas víctimas del franquismo, no olvidamos.
Seguimos recogiendo vuestras adhesiones y damos las gracias a todas las personas que hasta la fecha han suscrito nuestra carta abierta.
Ahir, fa 35 anys
Com fa un any, dos, quatre o 35, cada setembre seguim recordant als assassinats el 27 de setembre de 1975: Baena, Sánchez-Bravo, García Sanz, Paredes Manot “Txiki” i *Otaegi, militants de les organitzacions antifeixistes FRAP i ETA.
A Euskadi, Catalunya, Madrid, País Valencià i altres punts de l'estat espanyol, es faran actes que recordin els últims assassinats del dictador feixista Franco, un mes i mig abans de morir miserablement. En aquests actes es seguirà demanant l'anul·lació d'aquests i de tots els judicis del feixisme espanyol i l'aplicació del principi universal de VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. I, per la proximitat de dates, el segrest i lliurament de la Gestapo als feixistes espanyols del President de la Generalitat, Lluís Companys i la seva posterior execució al castell de Montjuïc.
Aquests actes, més enllà de ser homenatges particulars ho són universals perquè constitueixen un reconeixement a tots i totes les antifeixistes de l'estat espanyol, a tots i totes aquelles que van donar la seva vida per la llibertat, els assassinats en judicis farsa, els esclaus i esclaves del feixisme, els maquis, els immolats i immolades en els camps d'extermini nazis, els quals van lluitar en les dures condicions de clandestinitat contra el feixisme, a les presons, l'exili…, fins a la mort del dictador i durant els “anys de plom” de l'anomenada Transició del règim i els seus còmplices “demòcrates”. I, per descomptat, la denúncia d'aquesta pirueta jurídica que qualifica als militants antifeixistes que van utilitzar tots els mitjans possibles per lluitar contra la dictadura de “terroristes”.
En moments com els actuals, on un feixisme adaptat a les noves necessitats del capital, segueix sent culpable de convulsions econòmiques i polítiques i d’un retrocés, gravíssim retrocés, en els drets socials i democràtics aconseguits a través de la lluita, no seria va recordar, que, malgrat la “Transició” i als “Pactes de la Moncloa”, els trenta-cinc anys transcorreguts, no ens han donat ni una societat més justa, ni els drets de decisió, ni major grau de democràcia, ni l'ampliació substancial dels drets participatius, ni la restitució de la legalitat republicana. Per tant, la lluita per la ruptura democràtica, sota altres circumstàncies polítiques i organitzatives, segueix vigent al costat del seu caràcter antifeixista.
Un altre setembre més, malgrat els intents d'inducció a l'amnèsia col·lectiva i a la criminalització de la memòria dels últimes víctimes del franquisme, no oblidem.
Seguim recollint les vostres adhesions i donem les gràcies a totes les persones que fins avui han subscrit la nostra carta oberta.
Atzo, orain dela 35 urte
Orain dela urte bat, bi, bost edo 35 urte bezala, irailero egin ohi dugun bezala, orain dela 35 urte,1975ko irailak 27an erahilak izan ziren ; Baena, Sanchez Bravo, Garcia Sanz, Paredes Manot “Txiki” eta Otaegi, FRAP eta ETAko kideak omentzen ditugu.
Hilabete bat hil baino lehenago, Franco diktadore faxistaren eskuetan burutako azken erahilak gogoratuko diren ekitaldi ezberdinak ospatuko dira, Euskal Herrian, Catalunyan, Madriden, Valentziar Herrian eta estatuko puntu ezberdinetan. Ekitaldi hauetan, alde batetik, español faxismoak burutatako epaiketa hauek eta gainontzeko epaiketen baliogabetasuna eskatuko da, eta bestetik, unibertsaltasunaren abiaburua diren, EGIA, JUSTIZIA ETA KALTEORDAINAREN ezarpena ere. Egunaren hurbiltasunarengatik ere, , Gestapoaren aldetik Lluis Companys, Generalitateko Lehendakaria zenaren kontra egin zen bahiketa, faxista españolei ematea eta ondorengo Montjuíckeko Gazteluaren erahilketa gogoratu nahi dugu.
Ekitaldi hauek, ez dira homenaldi zehatzak soilik, unibertsalak dira, haintzat hartu nahi ditugu diktadorearen heriotza gertatu zen arte, eta ondoren “berunezko urteak” bezala ezagututako garaiean, erregimenaren Transzizioan, sasidemokratez babestua, borrokan aritu ziren antifacista guztiak, askatasunaren izenean bizitza eman zuten guztiak, faxismoaren menpeko guztiak, exterminio kanpoetan erahildako guztiak, Klasdestinitateko, kartzeletako, herbesteratzeko egoera gogorretan faxismoaren aurka borrokan jardun ziren guztiak. Guzti honekin batera, borrokan aritu ziren kide guztiei “terroristatzat” jotzen duen itzulipurdi juridikoa salatu nahi dugu.
Gaur egun, kapitalaren izenean faxismo moldatu bat bizitzen ari gara. Guzti honek, gorabehera ekonomiko eta politikoak jasan arazten dizkigu, eta honen ondorioz hainbeste borrokatu dugun eskubide sozial eta demokratikoaren atzeraka bat jasan arazten digu. Nahiz eta “Transizioa” eta “ Moncloa Hitzarmenez” dena mozorrotu nahi, iragandako 35 urteak, ez digute gizarte justu bat, ezta erabakitzeko eskubi aukera, ezta demokrazi maila altuago bat eman, ezta partehartze eskubidea eta republikaren legalitatea. Ondorioz, indarrean dirau izaera antifaxistarekin bat, demokrazi honen hausketa, helburutzat egoera politiko eta antolakuntza berri batzuk nahi ditugu.
Zuen atxikimenduak jasotzen jarraitzen ditugu eta eskerrak eman nahi dizkizuegu orain arte gure eskutitz irekiaren alde sinatu duzuen guztiei.
Onte, hai 35 anos
Como hai un ano, dous, catro ou 35, cada setembro seguimos lembrando aos asasinados o 27 de setembro de 1975: Baena, Sánchez-Bravo, García Sanz, Paredes Manot “Txiki” e Otaegi, militantes das organizacións antifascistas FRAP e ETA.
En Euskadi, Catalunya, Madrid, País Valencià e outros puntos do estado español, faranse actos que lembren os últimos asasinatos do ditador fascista Franco, un mes e medio antes de morrer miserablemente. Nestes actos seguirase pedindo a anulación destes e de todos os xuízos do fascismo español e a aplicación do principio universal de verdade, XUSTIZA E REPARACIÓN. E, pola proximidade de datas, o secuestro e entrega da Gestapo aos fascistas españois do President da Generalitat, Lluís Companys e a súa posterior execución no castelo de Montjuïc.
Estes actos, máis aló de ser homenaxes particulares o son universais porque constitúen un recoñecemento a todos e todas as antifascistas do estado español, a todos e todas aquelas que deron a súa vida pola liberdade, aos asasinados en xuízos farsa, aos escravos e escravas do fascismo, aos maquis, aos inmolados e inmoladas nos campos de exterminio nazis, aos que loitaron nas duras condicións de clandestinidade contra o fascismo, nos cárceres, o exilio?, até a morte do ditador e durante os “anos de chumbo” da chamada Transición do réxime e os seus cómplices “demócratas”. E, desde logo, a denuncia desa pirueta xurídica que cualifica aos militantes antifascistas que utilizaron todos os medios posibles para loitar contra a ditadura de “terroristas”.
En momentos como os actuais, onde un fascismo adaptado ás novas necesidades do capital, segue sendo culpable de convulsións económicas e políticas e retrocesos, gravísimos retrocesos, nos dereitos sociais e democráticos conseguidos a través da loita, non sería van lembrar, que, a pesar da “Transición” e aos “Pactos da Moncloa”, os trinta e cinco anos trascurridos, non nos deron nin unha sociedade máis xusta, nin os dereitos de decisión, nin maior grao de democracia, nin a ampliación substancial dos dereitos participativos, nin a restitución da legalidade republicana. Por tanto, a loita pola ruptura democrática, baixo outras circunstancias políticas e organizativas, segue vixente xunto ao seu carácter antifascista.
Outro setembro máis, a pesar dos intentos de indución á amnesia colectiva e á criminalización da memoria das últimas vítimas do franquismo, non esquecemos.
Seguimos recollendo as vosas adhesións e damos as grazas a todas as persoas que até a data subscribiron a nosa carta aberta.